Vaig arribar a Ossera l’any 1979, acompanyada de l’Alfons. Érem joves i no ens agradava l’encorsetament de la ciutat; volíem viure lliures i, el més important, dels recursos que ens oferia la natura. Poc a poc hi van anar arribant els altres: el Jaume, el Peter, el Jim, l’Eulàlia, el Nico, la Suzette… catalans, suïssos, americans… Érem internacionals i ens deien els hippies d’Ossera. No va ser fàcil. Vam haver de treballar molt!

40 anys després, el món segueix avançant a una velocitat meteòrica, i a Ossera també ens hi hem adaptat. Ara tenim la carretera asfaltada, wifi i moltes més comoditats. Però l’essència és la mateixa: ens agrada viure del que fem, amb el màxim respecte per la natura i pels seus tempos, i som feliços de compartir la nostra feina i el que en resulta. En el meu cas, unes melmelades, gelees, patès de bolets i chutneis que van directes al teu paladar i a la teva salut.